Pepi Ribas

Pepi Ribas, alumna de 4t ESPA. Curs 2017-18

Em dic Pepi Ribas. Vaig néixer a Eivissa. Tinc quaranta-tres anys i sóc la segona de set germans. El meu pare era eivissenc i la meva mare murciana, i, encara que ells dos sempre han parlat en eivissenc als meus germans, a mi sempre em van parlar en castellà. Tota la meua adolescència em vaig criar al camp. Els meus pares vivien de “majorals” en una finca. Allà hi havia molts animals que cuidava la meua tia Pepita, que vivia amb nosaltres, amb la seua filla María José, que per a mi és com una més dels meus germans. Jo, des de molt petita, sempre he hagut de cuidar els meus germans petits i he hagut d’ocupar-me de les tasques de la llar. Poc coneixíem el significat de vacances o temps lliure. Tots treballàvem!  Amb tal sols setze anys em vaig emancipar de casa meua. Ja amb disset anys vaig tenir el meu fill, que ara en té vint-i-sis. Vaig estar vint anys casada amb el pare del meu fill, però en fa nou que em vaig divorciar. Les coses en aquesta vida no van a vegades com hem pensat o hem planificat. Per sort, sempre hi ha molts camins per triar i anar endavant. Tots aquests anys vaig estar treballant molt dur per aconseguir el que ara tinc i criar el meu fill. Ara, amb la meua actual parella, tinc una nena de quatre anys, que és la que em dóna força per fer tot el que faig. Actualment estic estudiant quart d’ESPA a l’Escola d’Adults d’Eivissa. Per a mi, a banda que és un sacrifici, és un repte personal, perquè em llevo cada dia a les cinc del matí per anar a treballar i compagino la meua feina, les tasques domèstiques, els meus estudis i la cura de la meua petita, que sempre em diu que em troba molt a faltar perquè em veu poc. M’agradaria poder donar més de mi en els estudis, però de vegades no tinc temps per fer més del que faig. Tinc la sort de poder comptar amb la meua cosina María José perquè tingui cura de la meua nena mentre jo sóc a classe, perquè si no fos per ella em seria impossible poder estudiar.  Des que estic estudiant he après molt i he conegut molt bones persones i professors de l’Escola d’Adults. Espero aquest quadrimestre poder acabar amb els meus estudis i poder graduar-me per així aconseguir el meu objectiu. I a partir d’aquí, ja veurem! Però que continuaré estudiant i formant-me, no en tinc cap dubte. Sempre animo la gent que conec i els que no conec, des d’aquí també els animo, perquè s’apuntin a l’Escola d’Adults de la mateixa manera que jo, perquè és una cosa de la qual mai no m’he penedit. Bé, aquesta és la meua petita història. Ara ja em coneixeu una miqueta millor.

Per saber-ne més  Els millors moments són els que passo amb la meua nena Yaiza que ara té 4 anys. El 26 d'agost es va casar el meu fill. A classe amb els companys de 4t d'ESPA Participant al Club de lectura de l'escola