Mariana Neamtu

Mariana Neamtu (Mimi), alumna de català A2. Curs 2017-18

"ON HI HA UN DESIG, HI HA UN CAMÍ" A.Eistein  El meu nom és Mariana Neamtu, tinc 48 anys i soc alumna del centre aquest curs 2017-2018. He nascut a Romania, però ara visc amb la meva família a Eivissa. Quan vaig arribar a l'illa la meva intenció no era quedar-me per sempre, però ara ja han passat 15 anys i segueix aquí. La meva integració laboral va ser ràpida i profitosa per mi. Amb les famílies on he treballat he après el castellà, nous costums, etc. A nivell personal ara soc més rica per la meva relació amb tanta gent nova i diferent que he conegut en aquests anys. A més, he fet grans amistats que m'han aportat molt i segueixen aportant-me. En general, com a immigrant romanesa abans de la integració a la UE, no he tingut mai sensació de rebuig, la meva família tampoc. Al principi, com tot el que és nou, va ser difícil, però, poc a poc, totes les coses es van anar col·locant el seu lloc.  Al llarg de la meva vida he passat i segueix passant greus problemes de salut, problemes que no m'han enfonsat. De fet, gràcies a la meva força de voluntat i ganes de viure i als professionals de diferents àmbits que segueixen al meu costat, ara mateix soc capaç d’aportar més a la societat.  Com soc molt obstinada, veig la vida d'una altra manera, té un altre sentit, és més simple. Estic convençuda que tot el que passa té un propòsit per a cadascú. Amb molta feina he arribat a estar en harmonia amb la natura, tenir tolerància i empatia cap a qualsevol forma de vida. Ara estic a l'atur i aprofit el temps fent diferents coses, com ara estudiar català, ja que penso que després d’aquests anys a Eivissa ja entenc moltes coses i m'agradaria poder parlar, escriure i entendre'l bé. Estic molt agraïda al centre, a la meva professora per l'interès i la paciència a l'hora d'ensenyar-nos. Estimo la veritat i la innocència, la història em fascina. Estimo els animals, les muntanyes i la mar, a la qual tinc un gran respecte –és una deessa. També m'agrada molt llegir, el cinema de ciència-ficció, la música i els dibuixos animats. No tinc gaire paciència amb les persones que sempre parlen del que faran, però mai fan allò que han dit que farien. Aquí necessito treballar més la comprensió cap als altres.... En fi, procur no fer mai aquelles coses que no m'agraden o que em molesten . "SENSE POR NO HI HA NI CORATGE NI VALOR" (Anònim)

Per saber-ne més Sighisorara (Transilvània), ciutat natal Amb els companys de classe de català A2

M. José Albert

Na M. José Albert és una de les alumnes que el curs passat va aconseguir el seu graduat d'ESPA. El seu pas per l'escola ens va deixar molt bon record i ens alegram molt que les coses li vagin tan bé. 

El Periódico de Ibiza y Formentera li dedica aquesta entrevista per la seva dedicació a l'Associació Pitiüsa d'Ajuda a Afectats de Càncer (APAAC) :

https://periodicodeibiza.es/pitiusas/local/2018/01/14/320219/hubo-dia-decidi-apostar-por-ser-mas-feliz-vida-ayudando-demas-conseguido.html

I aquí la teniu de protagonista del programa "Sardinas negras" de la TEF: https://teftv.com/2018/01/14/14-01-sardinas-negras-maria-jose-albert/

Per saber-ne més La M. José ens ha deixat aquestes paraules que agraïm moltíssim: "Cuando decidí ponerme a estudiar, tuve que valorar muchas cosas, cambiar rutinas, en aquel entonces trabajaba, además de llevar mi casa y mi familia, pero no fue un impedimento porque recibí todo el apoyo del mundo. Sacarme la Eso ha provocado muchos cambios en mi vida. Ha hecho que tenga más ganas de formarme, empecé a estudiar un ciclo formativo de grado medio de auxiliar de enfermería. Ahora lo tengo parado pero lo retomaré. Mi paso por el CEPA Pitiüses fue fantástico, no puedo olvidar a ningún profesor y profesora, los cuales tienen la magia y el poder de hacer lo difícil más fácil, son los magos de la enseñanza. Animo a todas las personas no se han quedado atrás en sus estudios, si tienen ganas de aprender, no importa la edad ni el tiempo, nunca es tarde. ¡Gracias por enseñar!" Aquí recordem el seu pas per l'escola: Paraules de M. José el dia de la seva graduació A classe amb els seus companys Participant sempre en totes les activitats de l'escola, com a la Mostra de microrelats  Mostrant el seu diploma de graduada

Pepi Ribas

Pepi Ribas, alumna de 4t ESPA. Curs 2017-18

Em dic Pepi Ribas. Vaig néixer a Eivissa. Tinc quaranta-tres anys i sóc la segona de set germans. El meu pare era eivissenc i la meva mare murciana, i, encara que ells dos sempre han parlat en eivissenc als meus germans, a mi sempre em van parlar en castellà. Tota la meua adolescència em vaig criar al camp. Els meus pares vivien de “majorals” en una finca. Allà hi havia molts animals que cuidava la meua tia Pepita, que vivia amb nosaltres, amb la seua filla María José, que per a mi és com una més dels meus germans. Jo, des de molt petita, sempre he hagut de cuidar els meus germans petits i he hagut d’ocupar-me de les tasques de la llar. Poc coneixíem el significat de vacances o temps lliure. Tots treballàvem!  Amb tal sols setze anys em vaig emancipar de casa meua. Ja amb disset anys vaig tenir el meu fill, que ara en té vint-i-sis. Vaig estar vint anys casada amb el pare del meu fill, però en fa nou que em vaig divorciar. Les coses en aquesta vida no van a vegades com hem pensat o hem planificat. Per sort, sempre hi ha molts camins per triar i anar endavant. Tots aquests anys vaig estar treballant molt dur per aconseguir el que ara tinc i criar el meu fill. Ara, amb la meua actual parella, tinc una nena de quatre anys, que és la que em dóna força per fer tot el que faig. Actualment estic estudiant quart d’ESPA a l’Escola d’Adults d’Eivissa. Per a mi, a banda que és un sacrifici, és un repte personal, perquè em llevo cada dia a les cinc del matí per anar a treballar i compagino la meua feina, les tasques domèstiques, els meus estudis i la cura de la meua petita, que sempre em diu que em troba molt a faltar perquè em veu poc. M’agradaria poder donar més de mi en els estudis, però de vegades no tinc temps per fer més del que faig. Tinc la sort de poder comptar amb la meua cosina María José perquè tingui cura de la meua nena mentre jo sóc a classe, perquè si no fos per ella em seria impossible poder estudiar.  Des que estic estudiant he après molt i he conegut molt bones persones i professors de l’Escola d’Adults. Espero aquest quadrimestre poder acabar amb els meus estudis i poder graduar-me per així aconseguir el meu objectiu. I a partir d’aquí, ja veurem! Però que continuaré estudiant i formant-me, no en tinc cap dubte. Sempre animo la gent que conec i els que no conec, des d’aquí també els animo, perquè s’apuntin a l’Escola d’Adults de la mateixa manera que jo, perquè és una cosa de la qual mai no m’he penedit. Bé, aquesta és la meua petita història. Ara ja em coneixeu una miqueta millor.

Per saber-ne més  Els millors moments són els que passo amb la meua nena Yaiza que ara té 4 anys. El 26 d'agost es va casar el meu fill. A classe amb els companys de 4t d'ESPA Participant al Club de lectura de l'escola

Boubakeur Chaouche

En aquesta nova entrada del blog rescatem el format de l’entrevista per conèixer una mica més un dels nostres alumnes de l’últim curs d’ESPA.

Boubakeur va néixer a Algèria però viu a Eivissa des de l’any 2003. Combina la feina i els estudis amb el seu gran hobby: l’escalada.

•       Conta’ns una mica més sobre els teus orígens

Bé, vaig néixer a Algèria, però quan tenia 13 anys, vaig venir a Eivissa amb la meva família. Vam estar dos anys aquí i després ens vam tornar a mudar a València. Però, quan vaig complir 18 anys, vaig decidir tornar a l’illa i sóc aquí des d’aleshores.

Visc a Sant Miquel, a l’hivern faig feina de jardiner i a l’estiu de repartidor. Vaig començar a estudiar al CEPA Pitiüses l’any passat, amb l’objectiu d’obtenir el graduat escolar per poder presentar-me, en un futur, a les oposicions de bomber.

En acabar l’ESPA cursaré els estudis necessaris per ser guàrdia forestal, que de cara a les oposicions de bomber et dóna punts.

• Sabem que t’apassiona l’escalada i volem que saber-ne més, d’aquest esport. Com el vas descobrir?

Quan vaig celebrar el meu 20è aniversari, el meu cosí em va proposar anar a fer escalada. Es pot dir que va ser ell qui em va introduir en el món de l’escalada. Quan vaig provar, vaig saber que havia descobert el meu esport.

• Amb quina freqüència practiques l’escalada?

Sempre que puc, normalment aprofito els caps de setmana, que és quan més temps lliure tinc per sortir a escalar en roca. Al rocòdrom hi vaig entre setmana.

• Quin tipus de material utilitzes per practicar aquest esport?

Per a l’escalada en roca, que és l’esportiva, necessitem corda (mínim de 30 m) que sol ser dinàmica per esmotir la caiguda, arnés, peus de gat (sabates) i magnesi per a les mans. El casc també és un element important de protecció.

• Segueixes algun tipus d’entrenament per poder practicar aquest esport?

Sí, l’entrenament i la constància són importants. En l’escalada hi ha diferents nivells i graus de dificultat. El nivell inicial és 5 i va augmentat en funció de la dificultat de les vies, els passos que hi ha d’un punt d’ancoratge a un altre, la grandària del punt d’ancoratge i la quantitat d’ancoratges de la via (el nivell més fàcil és amb els punts d’ancoratge grans i poca distància dels uns als altres). Per tant, si vols superar-te i ser capaç de fer vies més complicades, és recomanable entrenar tant en exterior com en rocòdrom, així com fer exercicis de pes.

• Practiques l’esport sol? O amb amics?

Amb amics, sempre amb amics. De fet, l’última sortida que vaig fer a Albarracín (Terol) la vaig fer amb 26 amics escaladors eivissencs.

• Quins són els millors llocs per practicar escalada a Eivissa?

Normalment anem a escalar a Sa Pedrera (Atlantis). Però també hi ha altres llocs molt populars entre els escaladors com Punta Aubarca (Torres d’en Lluc) o el Penyal de S’Aguila.

• Hi ha algun club oficial d’escalada a Eivissa? O només sou aficionats?

Sí, bé, de fet hi ha dos clubs oficials d’escalada a Eivissa. Sovint ens reunim i escalem junts.

El club és un club federat, principalment per temes de seguretat en cas de que hi hagués algun rescat.

Tenim un president, però la resta de socis treballem conjuntament per tirar el club endavant.

La nostra “seu” és el rocòdrom d’Es Viver, el manteniment del qual corre a càrrec del club tot i ser una instal·lació de l’Ajuntament.

Entre algunes de les activitats que organitzem hi ha l’escola infantil d’escalada.

• I fora d’Eivissa has anat a qualque lloc a fer escala?

Sí, he escalat per Alacant, València (Chulilla), Castelló (Montanejos), Terol (Albarracín) i Catalunya (Margalef, Siurana).

Tinc un amic a Alacant, cada any vaig a visitar-lo i anem a escalar a diferents llocs.

• Per què t’agrada aquest esport?

Per la sensació d’adrenalina i els nous paisatges que descobreixes.

Sortim a la revista Entera2.0!

La revista digital Entera2.0 de l'Associació Espiral dedica un monogràfic a l'Aprenentatge al llarg de la vida i publica l'article Blogs que fan comunitat: l'experiència del blog Talaia del CEPA Pitiüses d'Eivissa. (pàg. 55-72)

Gràcies a tots els que ho heu fet possible!

https://drive.google.com/file/d/1XytmjaOM1-sMDIUxBqe2MzXmMddQL2tB/view

Francisca Vidal Prohens

Francisca Vidal Prohens, alumna de Català B1. Curs 2017-18.

El meu nom és Francisca Vidal Prohens, som mallorquina de naixement i eivissenca d’adopció. La meva vida ha tingut diverses etapes, de fet, podríem dir que tres: de formació, laboral i jubilació. Etapa mallorquina de formació.  La infantesa i l’adolescència van passar tranquil·lament a Palma de Mallorca. Vaig fer preparatori i batxillerat a las Teresianes. Després m’havia de decidir entre les tres possibilitats que hi havia aleshores sense sortir de l’illa: Magisteri, Comerç o Belles Arts. Vaig escollir Magisteri. Al finalitzar el tercer curs va arribar el primer ensurt. Al meu pare, que era militar, el varen destinar a Eivissa i per mi allò significava deixar enrere els meus amics, família, part de la meva vida, etc. Etapa eivissenca laboral.  Quan vaig arribar a Eivissa no conexia ningú. Em vaig matricular a l’escola d’Arts i Oficis a dibuix artístic i a classes de francès i d’anglès, tot em va servir per contactar amb persones de la meva edat.  Als dos mesos de l’arribada em varen oferir treballar a l’oficina d’AVIACO, i vaig acceptar immediatament. Varen ser uns anys inoblidables, feia el que més m’agradava.  Va passar el temps i vaig conèixer un eivissenc molt especial per mi i ens vàrem casar.  Després de treballar cinc anys, em varen passar a IBERIA de Cap de Reserves i Monitora de Sistemes de reserves Resiber i Amadeus, adreçats al personal de la companyia i a les agències de viatges d’Eivissa i Formentera. Més tard vaig anar a l’aeroport de Cap de Servei de Facturació fins a la jubilació. Etapa eivissenca de jubilació.  Pot ser que hi hagi persones que considerin la jubilació com una mena d’alliberació. Per mi va ser tot el contrari, però vaig passar pàgina. Em vaig matricular a la Universitat per a Majors i a les TIC de Noves Tecnologies. Actualment també vaig a classe de català al CEPA Pitiüses per aprendre escriure.  Els meus entreteniments són: el jazz, Leonard Cohen (poetes a Nova York), la novel.la de viatges (Javier Reverte), la novel·la negra (Andrea Camilleri), etc.  En fi, tractaré d’estar activa mentres les circumstàncies m’ho permetin.

Per saber-ne més En aquesta anècdota que ens explica na Francisca veiem com ha canviat l'aeroport d'Eivissa. Una tarda, que plovia molt, l’autobús va tornar de l’aeroport amb tots els passatgers que no havien pogut embarcar. Cansats, impacients i remullats varen preguntar: - Quan sortirà el proper vol cap a Barcelona? - Lamentablement l’aeroport está tancat. -va respondre l’empleat. - Què vol dir això que està tancat? - Es tracta de la pista d’aterratge que és de terra i s’ha enfangat, conseqüentment no pot haver-hi trànsit aeri fins que s’assequi -es va afanyar a respondre l’empleat.  - I quan será això?  - Si deixa de ploure demà, si no ja veurem. -va respondre l’empleat, tot desitjant que no plogués més.  - Fins demà! -va dir tot seriós el passatger.  - Bona nit, estigui bo! -va dir l’empleat.  Per sort, al dia següent va sortir el sol i l’avió va poder despegar normalment. Imatges: http://www.eeif.es/veus/Codolar-aeroport-des/

Vicente Valero

Vicente Valero Marí Professor de l'àmbit de comunicació del CEPA Pitiüses. Curs 2017-18

En Vicente Valero, a més de professor de llengua castellana de l'escola, és un reconegut escriptor. Darrerament ha estat portada de la revista Cuadernos Hispanoamericanos que li dedica una extensa entrevista. En aquest enllaç podeu llegir-la (pàg. 44-49):  https://issuu.com/publicacionesaecid/docs/ch-807-septiembre-2017 Darrerament també una de les seves novel·les, Los extraños, ha estat traduïda a l'alemany. Com ell afirmava en una entrevista a Lne.es: "En las vidas más insignificantes también hay episodios de gran relevancia". "Mis últimos libros son biografías parciales sobre personajes con las que pretendo narrar, hacer la literatura que no tiene la poesía".

Per saber-ne més Relat El puerto de Dora Krumm (Placeres. Relatos de Agosto. El País Setmanal) Clica sobre la imatge per llegir-lo. Aquí teniu un dels seus poemes: "Travesía". Si feu un clic sobre la imatge podeu escoltar-lo llegit per l'autor. Conferència de Vicente Valero a l'IES Violant de Casalduch (Benicàssim) En aquests altres enllaços podreu saber més sobre la seva biografia i obra: https://es.wikipedia.org/wiki/Vicente_Valero http://amediavoz.com/valero.htm