Rússia: Sant Petersburg i Petrozavodsk.
Vaig néixer a Rússia, en una bella ciutat que en aquells temps es deia Leningrad. Ara es diu Sant Petersburg, como es deia quan la ciutat va ser fundada el maig de 1703 per Pere I.
Només vaig passar els 3 primers mesos de vida en aquesta ciutat tan majestuosa sense poder adonar-me de totes les seues riqueses. Després vaig viure en una altra ciutat més petita, Petrozavodsk, a uns 400 km al nord de Sant Petersburg.
Per un país com Rússia, Petrozavodsk no és una ciutat gran. Té una població de només 270.000 habitants. La llengua oficial és el rus, però hi ha una altra llengua, el carelià, que se sembla molt al finès.
La ciutat va ser fundada també pel tsar Pere I el mateix any que Sant Petersburg. És la capital de la república de Carèlia. La ciutat va aparèixer al voltant d’una fàbrica de canons. Molt després va passar a produir tractors.
El 1941 Finlàndia va ocupar la ciutat i va crear 11 camps de concentració per als homes russos. El 1944 tot això va acabar i la ciutat començà a viure més lliurement.
A causa de la seua història posterior, a part dels finlandesos, va venir molta gent finesa d’origen americà i canadenc, a més de jueus. Durant l’època de Stalin i les seves repressions, una gran quantitat de jueus de les dues capitals van ser enviats a la perifèria. La majoria d’ells eren metges o músics. Ells van formar unes comunitats molt grans i, gràcies a ells, es va crear a la universitat de Petrozavodsk el departament de medicina, amb un hospital propi, i un conservatori, bastant coneguts a nivell nacional.
Els meus pares no varen néixer a Petrozavodsk. El meu pare va néixer a Chita, Sibèria, i la meua mare va néixer a Koryazhma, a 1200 km de Petrozavodsk. La família de la meua mare viatjava molt per la feina del meu avi. Varen instal·lar-se a Leningrad 2 anys abans del meu naixement i encara viuen a la mateixa ciutat. Durant la meua infància anava a visitar els meus avis cada estiu.
L'àvia
La mare del meu pare vivia a Petrozavodsk i va ser la primera figura important a la meua vida. Ella era professora d’anglès a la universitat. Els seus coneixements d’aquesta llengua eren tants i la pronunciació, tan perfecta, que els propis britànics pensaven que era d’origen anglès durant la seva estada a Londres. A casa seua només es parlava anglès.
Ella va morir quan jo tenia 3 anys, però la seua passió per les llengües me la va passar, encara que durant l’educació infantil vaig oblidar tot l’anglès. Llavors, el meu pare va convidar una professora d’anglès a casa i vaig estudiar amb ella cada dia. Em va ensenyar no només a parlar, sinó que també em va explicar la gramàtica i el vocabulari a nivell acadèmic. Em va ensenyar com s’aprèn una llengua, que després em va servir molt.
Intercanvi escolar als Estats Units
Vaig fer els dos últims anys de l’educació secundària en un col·legi amb un ensenyament avançat. Per cert, el sistema educatiu a Rússia no és el mateix que aquí. Es comença la primària amb 7 anys. Alguns, com va ser el meu cas, vàrem començar amb 6 anys i vàrem fer 11 anys d’educació primària i secundària, tot plegat.
Quan feia l’últim any de col·legi, vaig visitar els Estats Units amb un programa d’intercanvi escolar. Hi vàrem anar unes 40 persones de la mateixa edat a viure amb les famílies que havien vingut a Rússia abans i s’havien allotjat amb nosaltres.
El viatge va durar 5 setmanes, 4 d’elles vam estudiar en un col·legi de Vermont i vam viatjar en autobús l’última setmana a Washington i Nova York.
Durant aquest viatge vaig conèixer molts aspectes de la vida capitalista, cosa que era impossible de conèixer dins el meu país natal: els menjars diferents i molt variats, la roba de tots els colors i estils, tota la música que volies a l`abast i una varietat immensa d'activitats per fer.
L’activitat que més em va atreure va ser el patinatge sobre rodes que vaig provar un dia d’aquells. Em va agradar tant que em vaig gastar tots els diners que tenia per comprar-me un parell de patins. Només tenia 100 dòlars. En aquells temps no sabia encara fins on arribaria amb aquest hobby.
El 1996 vaig acabar el col·legi i vaig començar el primer curs de filologia russa a la universitat de Petrozavodsk. El mateix any vaig crear el meu primer club esportiu de patinatge sobre rodes, “Invert”.
Finlàndia
El maig de 1997 els meus pares em varen donar una notícia que canvià tota la meua vida. Ens n’anàvem fora del país. El meu pare es quedava a Rússia. Ens vam mudar a Kotka, un poble petit de Finlàndia, la meua mare, el meu germà petit i jo. Vaig deixar els estudis, el club, els meus amics… Em varen assegurar que era millor, però jo no volia aprendre finès, no volia viure a Finlàndia, només tenia 17 anys. Però tenia por de quedar-me a Rússia, llavors va caldre fer un esforç.
Després d’un any a Kotka, vaig començar a estudiar màrketing a Kouvola durant 2 anys, però no vaig acabar els estudis. Em vaig mudar a la capital, Hèlsinki, on vaig viure i treballar fins a l’any 2004.
Eivissa
Uns amics del meu noi em van convidar a anar amb ells a Eivissa. Vàrem anar de vacances a Sant Antoni una setmana de setembre. Després d’aquell viatge vaig decidir que hi tornaria al més aviat possible.
El maig de 2005 vaig agafar una maleta, mil euros i un bitllet d’anada només. No coneixia a ningú a Eivissa, no parlava castellà ni català. Vaig començar a estudiar castellà a casa. En aquell temps recordava molt la meua professora d’anglès de Rússia. Després d’un mes, ja podia expressar-me una mica. A més, necessitava una feina. Vaig tenir molta sort, em vàrem contractar a Privilege de cambrera de bar i això em va solucionar aquell estiu.
Durant els següents 5 anys vaig treballar de nit a discoteques, a locutoris, a restaurants i a les oficines d’una empresa constructora i a una altra de serveis immobiliaris.
El patinatge
El 2010 em vaig cansar de treballar per als altres, volia fer un canvi. Vaig recordar la meua passió, deixada feia molt de temps. Vaig buscar per Internet i vaig trobar uns cursos de monitor de patinatge. Vaig triar un curs a Londres. Sempre havia volgut visitar aquesta ciutat que tant estimava la meua àvia.
El curs va durar 5 dies, 8 hores cada dia. Érem unes 20 persones de països diferents.
En tornar a l’illa, em va cridar un al·lot i vaig començar a fer classes de patinatge per a boixos de primària en un col·legi. Eren 12 i al principi m’ho passava una mica malament perquè no tenia experiència. Però, poc a poc, el grup anava creixent i jo aprenent a fer-ho millor. Amb un altre noi vàrem crear Ibiza Patina el 2011.
Ara som un club esportiu, amb uns 300 alumnes i uns 8 monitors, estem a 13 col·legis fent classes de patinatge.
A més de classes, feim moltes activitats, com diades, rutes, sortides per a nens i adults, participam a competicions i alguna vegada portam trofeus a casa.
També col·laboram amb els ajuntaments de l’illa durant els events d’atletisme i les festes municipals, Carnaval o Reis.
Un dels nostres events es diu Sant Jordi Patina, una festa dels patins per a nens i nenes de 3 a 15 anys. Aquest any es farà la quarta edició, el dia 29 d’abril.
El patinatge és un esport molt complet. Té 5 modalitats bastant diferents: artística, hoquei, agressive, freeskating i velocitat. A més de passar-ho bé, competim. La nostra modalitat a les competicions és patinatge de fons, la velocitat. A Eivissa hi ha una cursa, Passeig a Passeig, en què es permet la participació dels patinadors. La distància a recórrer són 15 km, d’Eivissa a Santa Eulària.
Quan tenim ganes de més, sortim a participar a altres ciutats: Pamplona, Madrid, València, San Sebastian, Barcelona, Berlín…
De vegades, pujam al pòdium i això em posa molt contenta, ja que és una alegria per a qualsevol club.
Aquesta setmana anirem a Marina D’or a participar a la Marató. La setmana que ve es fa la Passeig a Passeig, així que tenim l’agenda completa.
El dia 8 d’abril, es celebra la primera Marató d’Eivissa i, encara que és per a corredors, Ibiza Patina col·labora amb l’organizació d’aquest event multitudinari aportant voluntaris per tallar el trànsit i fent l'acompanyament dels corredors als trams de la carretera fora de zones poblades.
|
