Dolores Montilla

Dolores Montilla, alumna d'Ensenyaments Inicials des del curs 2015-16.

Hola, me llamo Dolores Montilla. Nací en Rute, Córdoba. Allí viví hasta los 21 años, edad con la que me casé y mi marido y yo nos marchamos a vivir a Alcoy, Alicante. En Alcoy encontramos trabajo y nacieron nuestros cuatro hijos. Cuando 14 años después nos vinimos a vivir a Ibiza la mayor tenía 13 años, el segundo 11, el tercero 5 y la pequeña tenía veintiseis meses. Mi familia y yo hemos vivido desde el año 1969 en Ibiza.  He trabajado en la limpieza de una tienda hasta que me jubilé. Vinimos mi marido, mis hijos y yo, y ahora tengo ocho nietos y una biznieta, que no conoció a su bisabuelo porque mi marido falleció antes de que ella naciese. Toda mi familia continua viviendo aquí, con excepción de mi nieta mayor, que hace casi cuatro años se fue a vivir a Olot, y dos de mis nietos pequeños que están estudiando fuera.  De pequeña no pude ir al colegio, y de mayor con el trabajo y mis cuatro hijos tampoco, sólo había aprendido a leer y a escribir muy poco, pero como me gustaba mucho leer libros y aprender, de mayor he cumplido mi deseo de poder ir a la escuela y aprender algo nuevo cada día.  Este es el tercer curso que estoy en el CEPA Pitiuses y estoy muy contenta con mi maestra y con mis compañeros. Pienso seguir asistiendo a clase mientras pueda.

Per saber-ne més Na Dolores és una de les nostres alumnes més actives i participa sempre que pot en totes les activitats de l'escola. Jornades Culturals (taller de pastissos) Preparant el Dia de la Dona Amb les companyes de classe visitant Dalt Vila Amb la seva filla Dolors, també alumna de l'escola, i les seues professores, Vicenta i Esperança. D'excursió Visitant la casa Broner Gràcies, Dolores, per la teva senzillesa, amabilitat, discreció, companyia i ganes d'aprendre!

Vislumbramos: Samba Niang

En Max Alcañiz dedica una entrada al seu blog Vislumbramos a en Samba Niang, exalumnede l'escola. Llegiu-la, val la pena!

https://vislumbramos.wordpress.com/2018/02/25/samba-niang/

Per a nosaltres en Samba també és un dels nostres "talaies"!

Participant a la Mostra de microrelats el Dia del llibre.

Aquí podeu llegir el seu microrelat: 

https://drive.google.com/file/d/0B-wq-WRaEOaCcktZc0cwMEtMUDA/view

 

Sempre disposat a participar en totes les activitats del centre.

Marcia Zambrano

Marcia Zambrano, alumna de 4t d'ESPA i d'Accés a UIB. Curs 2017-18

Soy Marcia Zambrano Cruz nací en Ecuador en la ciudad de Machala Capital de la Provincia de El Oro. Mi ciudad natal es conocida internacionalmente como la Capital Bananera del mundo ya que es número uno en exportación de Banano y además muy rica en el cultivo de Camarón.  Su gastronomía se basa sobre todo en el marisco, al ser una zona costera gozamos de una gran variedad de platos típicos. Llegué a España en el 2001, viajé directamente a ésta isla mágica gracias a mis dos hermanos que ya llevaban un tiempo residiendo en Ibiza. Vine con el propósito de trabajar por 2 años y regresar a mi tierra, pero ya de eso han pasado 17 y sigo sumando. Tengo una familia preciosa, mis dos hijos son el motor de mi vida y mi pareja se ha convertido en un pilar importante en nuestra casa. Soy amante de todo lo relacionado con el mundo del motor. Gracias a mi trabajo puedo decir que hago lo que me apasiona. Esta pasión que se la debo a mi padre, él era dueño de un taller vulcanizador.  Gracias a Dios tengo unos padres maravillosos, conservo bellísimos recuerdos de mi feliz infancia. Quisiera compartir mi historia de superación personal.  Hace 3 años me encontraba en una mala racha, mi relación de 8 años se hacía pedazos, tenía trabajo pero no ganaba lo suficiente para poder afrontar lo que se me venía encima. Quería cumplir mi sueño de trabajar conduciendo camiones y hacerme sitio en un mundo que por lo general sólo es para hombres. Un día, estando en casa buscando ofertas de trabajo, me encontré con un vídeo de Will Smith que me llegó al corazón (La Sabiduría de Will Smith) en el cual comentaba uno de sus libros favoritos, El Alquista, de Paulo Coelho. No dudé en comprarlo y lo leí por completo. Empecé a leer todos los libros del escritor y llegué a descubrir libros de autoayuda que me ayudaron a sacar lo mejor de mi.  Estos son unos cuantos de mis libros favoritos.  Entonces fue cuando mi vida tomó un rumbo inesperado, comencé por centrarme en lo que realmente quería para mi, empecé a plantearme cumplir cada uno de mis propósitos. Realicé cada uno de los ejercicios de agradecimiento y a mirar el lado positivo de las cosas. ¿Y que creen que ocurrió?  Como por milagro todo lo que deseaba apareció en mi vida.  Retomé mis estudios de ESPA. Esta decisión me ha permitido conocer a magníficas personas, entre ellos mis compañeros y profesores. Me llamaron para trabajar en aquella empresa que tanto deseaba, pude gozar de un mejor salario y, lo mejor de todo, en mi trabajo conocí a mi chico.  Todas las puertas empezaron a abrirse y entonces comprendí que los limites me los ponía yo misma.  Actualmente me estoy preparando para realizar las pruebas de Acceso a la universidad porque comprendí que mis sueños no tienen fecha de caducidad y ahora voy tras la carrera de Derecho. Quiero llegar a ser una gran abogada para poder ayudar sobre todo a mujeres se encuentren en situaciones similares a las que yo viví. Quiero luchar por unas ideas justas y por una igualdad entre hombres y mujeres.  Con todo esto quiero decirles a todos mis compañer@s que no abandonen sus sueños que luchen por cada uno de sus propósitos.  Dios da las mejores luchas a sus mejores guerreros y nosotros somos uno de ellos.

Per saber-ne més Participant a la taula rodona durant les Jornades Culturals del curs passat: Feminismo y educación en el Club Diario Projecte interdisciplinar "Tothom hauria de ser feminista"

Mariana Neamtu

Mariana Neamtu (Mimi), alumna de català A2. Curs 2017-18

"ON HI HA UN DESIG, HI HA UN CAMÍ" A.Eistein  El meu nom és Mariana Neamtu, tinc 48 anys i soc alumna del centre aquest curs 2017-2018. He nascut a Romania, però ara visc amb la meva família a Eivissa. Quan vaig arribar a l'illa la meva intenció no era quedar-me per sempre, però ara ja han passat 15 anys i segueix aquí. La meva integració laboral va ser ràpida i profitosa per mi. Amb les famílies on he treballat he après el castellà, nous costums, etc. A nivell personal ara soc més rica per la meva relació amb tanta gent nova i diferent que he conegut en aquests anys. A més, he fet grans amistats que m'han aportat molt i segueixen aportant-me. En general, com a immigrant romanesa abans de la integració a la UE, no he tingut mai sensació de rebuig, la meva família tampoc. Al principi, com tot el que és nou, va ser difícil, però, poc a poc, totes les coses es van anar col·locant el seu lloc.  Al llarg de la meva vida he passat i segueix passant greus problemes de salut, problemes que no m'han enfonsat. De fet, gràcies a la meva força de voluntat i ganes de viure i als professionals de diferents àmbits que segueixen al meu costat, ara mateix soc capaç d’aportar més a la societat.  Com soc molt obstinada, veig la vida d'una altra manera, té un altre sentit, és més simple. Estic convençuda que tot el que passa té un propòsit per a cadascú. Amb molta feina he arribat a estar en harmonia amb la natura, tenir tolerància i empatia cap a qualsevol forma de vida. Ara estic a l'atur i aprofit el temps fent diferents coses, com ara estudiar català, ja que penso que després d’aquests anys a Eivissa ja entenc moltes coses i m'agradaria poder parlar, escriure i entendre'l bé. Estic molt agraïda al centre, a la meva professora per l'interès i la paciència a l'hora d'ensenyar-nos. Estimo la veritat i la innocència, la història em fascina. Estimo els animals, les muntanyes i la mar, a la qual tinc un gran respecte –és una deessa. També m'agrada molt llegir, el cinema de ciència-ficció, la música i els dibuixos animats. No tinc gaire paciència amb les persones que sempre parlen del que faran, però mai fan allò que han dit que farien. Aquí necessito treballar més la comprensió cap als altres.... En fi, procur no fer mai aquelles coses que no m'agraden o que em molesten . "SENSE POR NO HI HA NI CORATGE NI VALOR" (Anònim)

Per saber-ne més Sighisorara (Transilvània), ciutat natal Amb els companys de classe de català A2

M. José Albert

Na M. José Albert és una de les alumnes que el curs passat va aconseguir el seu graduat d'ESPA. El seu pas per l'escola ens va deixar molt bon record i ens alegram molt que les coses li vagin tan bé. 

El Periódico de Ibiza y Formentera li dedica aquesta entrevista per la seva dedicació a l'Associació Pitiüsa d'Ajuda a Afectats de Càncer (APAAC) :

https://periodicodeibiza.es/pitiusas/local/2018/01/14/320219/hubo-dia-decidi-apostar-por-ser-mas-feliz-vida-ayudando-demas-conseguido.html

I aquí la teniu de protagonista del programa "Sardinas negras" de la TEF: https://teftv.com/2018/01/14/14-01-sardinas-negras-maria-jose-albert/

Per saber-ne més La M. José ens ha deixat aquestes paraules que agraïm moltíssim: "Cuando decidí ponerme a estudiar, tuve que valorar muchas cosas, cambiar rutinas, en aquel entonces trabajaba, además de llevar mi casa y mi familia, pero no fue un impedimento porque recibí todo el apoyo del mundo. Sacarme la Eso ha provocado muchos cambios en mi vida. Ha hecho que tenga más ganas de formarme, empecé a estudiar un ciclo formativo de grado medio de auxiliar de enfermería. Ahora lo tengo parado pero lo retomaré. Mi paso por el CEPA Pitiüses fue fantástico, no puedo olvidar a ningún profesor y profesora, los cuales tienen la magia y el poder de hacer lo difícil más fácil, son los magos de la enseñanza. Animo a todas las personas no se han quedado atrás en sus estudios, si tienen ganas de aprender, no importa la edad ni el tiempo, nunca es tarde. ¡Gracias por enseñar!" Aquí recordem el seu pas per l'escola: Paraules de M. José el dia de la seva graduació A classe amb els seus companys Participant sempre en totes les activitats de l'escola, com a la Mostra de microrelats  Mostrant el seu diploma de graduada

Pepi Ribas

Pepi Ribas, alumna de 4t ESPA. Curs 2017-18

Em dic Pepi Ribas. Vaig néixer a Eivissa. Tinc quaranta-tres anys i sóc la segona de set germans. El meu pare era eivissenc i la meva mare murciana, i, encara que ells dos sempre han parlat en eivissenc als meus germans, a mi sempre em van parlar en castellà. Tota la meua adolescència em vaig criar al camp. Els meus pares vivien de “majorals” en una finca. Allà hi havia molts animals que cuidava la meua tia Pepita, que vivia amb nosaltres, amb la seua filla María José, que per a mi és com una més dels meus germans. Jo, des de molt petita, sempre he hagut de cuidar els meus germans petits i he hagut d’ocupar-me de les tasques de la llar. Poc coneixíem el significat de vacances o temps lliure. Tots treballàvem!  Amb tal sols setze anys em vaig emancipar de casa meua. Ja amb disset anys vaig tenir el meu fill, que ara en té vint-i-sis. Vaig estar vint anys casada amb el pare del meu fill, però en fa nou que em vaig divorciar. Les coses en aquesta vida no van a vegades com hem pensat o hem planificat. Per sort, sempre hi ha molts camins per triar i anar endavant. Tots aquests anys vaig estar treballant molt dur per aconseguir el que ara tinc i criar el meu fill. Ara, amb la meua actual parella, tinc una nena de quatre anys, que és la que em dóna força per fer tot el que faig. Actualment estic estudiant quart d’ESPA a l’Escola d’Adults d’Eivissa. Per a mi, a banda que és un sacrifici, és un repte personal, perquè em llevo cada dia a les cinc del matí per anar a treballar i compagino la meua feina, les tasques domèstiques, els meus estudis i la cura de la meua petita, que sempre em diu que em troba molt a faltar perquè em veu poc. M’agradaria poder donar més de mi en els estudis, però de vegades no tinc temps per fer més del que faig. Tinc la sort de poder comptar amb la meua cosina María José perquè tingui cura de la meua nena mentre jo sóc a classe, perquè si no fos per ella em seria impossible poder estudiar.  Des que estic estudiant he après molt i he conegut molt bones persones i professors de l’Escola d’Adults. Espero aquest quadrimestre poder acabar amb els meus estudis i poder graduar-me per així aconseguir el meu objectiu. I a partir d’aquí, ja veurem! Però que continuaré estudiant i formant-me, no en tinc cap dubte. Sempre animo la gent que conec i els que no conec, des d’aquí també els animo, perquè s’apuntin a l’Escola d’Adults de la mateixa manera que jo, perquè és una cosa de la qual mai no m’he penedit. Bé, aquesta és la meua petita història. Ara ja em coneixeu una miqueta millor.

Per saber-ne més  Els millors moments són els que passo amb la meua nena Yaiza que ara té 4 anys. El 26 d'agost es va casar el meu fill. A classe amb els companys de 4t d'ESPA Participant al Club de lectura de l'escola