diumenge, 30 d’octubre de 2016

Antònia Ribas Tur




ANTÒNIA RIBAS TUR 

Mestra d'Ensenyaments inicials del CEPA Pitiüses des del 2012 fins al 2015


El meu nom és Antònia Ribas Tur, vaig néixer a Sant Josep i vaig estudiar magisteri a l’Escola Normal de Palma.
Vaig començar a treballar com a mestra a una escola privada a Palma.
A l’any 1978, quan havia de néixer el meu primer fill, vàrem venir a viure a Eivissa.
Aquí, la primera escola on vaig treballar va ser el CP Can Coix de Sant Antoni. Aquell curs vaig aprovar les oposicions i el curs següent vaig haver d’anar a treballar a l’escola de Santa Gertrudis, encara que vivia a Sant Josep. El curs següent ja vaig començar a treballar al CP l’Urgell on hi vaig estar molts anys.




Al CP l’Urgell vaig començar a treballar amb nins de primer i segon de primària. Més endavant vaig passar a treballar amb nins més grans. Vaig gaudir molt en aquesta escola. Els nins eren molt agraïts i encara ara recorden amb afecte aquells anys a l’escola.



A l’Urgell també vaig formar part de l'equip directiu. Vaig ser cap d’estudis, secretària i directora.



Quan els alumnes passaren al nou institut de Sant Agustí, jo també me n'hi vaig anar amb ells com a professora de matemàtiques. En un principi hi havia pocs alumnes i pocs professors i va ser una experiència molt enriquidora.
També vaig treballar tres anys a la Conselleria d’Educació com a Cap de l’Oficina d’Escolarització. Em va agradar molt aquesta feina perquè em va permetre relacionar-me amb molta gent.
En acabar, vaig tornar a l’institut de Sant Agustí, però en aquells anys havia canviat molt. Hi havia molts més alumnes i amb alguns professors quasi no ens vèiem. La feina, encara que m’agradava, cada cop es feia més difícil. Tenia molts alumnes i molt poques hores en cada grup, això feia que no els pogués conèixer tan bé.
Vaig decidir que volia canviar de centre i vaig sol·licitar el Cepa Pitiüses, on hi he passat els tres darrers anys de feina.
Crec que han estat els tres millors anys de feina de la meva vida. En aquest centre hi van alumnes amb moltes ganes d’aprendre i amb molta il·lusió. Em vaig sentir molt estimada i totalment realitzada.



Ara ja estic jubilada i m'agrada molt perquè això em permet fer moltes coses que abans no podia. Ara puc viatjar sense haver de mirar el calendari escolar, estudiar anglès (al Cepa Sant Antoni), llegir llibres, cuidar el meu hort….

En aquest moment també estic treballant en la biografia de la meva mare (que també és mestra) i si això surt bé es podria convertir en un llibre.




Per saber-ne més




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada