diumenge, 23 d’octubre del 2016

Montserrat Cirera





MONTSERRAT CIRERA
Alumna del CEPA Pitiüses des del 2015
Català B2  

Em dic Montserrat, porto més de quaranta anys vivint a Eivissa, aquí m’han sortit arrels en forma de tres filles i quatre néts. M’agrada el que em diu un amic: tu n’ets “el pal de paller”.
La meva vida laboral, com infermera, ha estat del tot gratificant i m’ha ensenyat a apreciar la salut i no escarrassar-me en ximpleries.

No tot ha estat treballar, l’apassionament del meu marit per la mar em va portar a navegar a vela per bona part de la Meditarrània, si bé és cert que jo acaramullo vitalitat sortint d’excursió, a peu o bé amb bicicleta, nedant, esquiant, cavalcant…



No em fan res els hiverns amb dies de pluja i llargues nits, són bons moments d’ajuntar-se amb els amics i barrinar idees desgavellades o endinsar-se en el món d’un llibre.

Aviat farà dos anys que vaig encetar l’etapa de jubilada, quin terrabastall tenir temps i ganes! 
En un principi em vaig fer el propòsit (il·lusori) de mantenir un equilibri Cos-Ment-Valors. Us en faig cinc cèntims: 
1. Pel que fa al cos: fer exercici, cuidar l’alimentació i dormir el necessari. 
2. Pel que fa a la ment: no deixar d’aprendre (idiomes, instruments, informàtica...) i dedicar temps a l’oci (llegir, cine, vida social...).
3. Pel que fa als valors: família, justícia i coherència.

Apa doncs, ja tenia el pla fet. Som-hi!

Pel que fa al punt 1: M'apunto a fer ball en línia, també a un club d'atletisme i de retruc a participar en curses curtes, fàcil reconèixer-me ja que gairebé sempre vaig l'última.


Pel que fa al punt 2: Em matriculo a l’Escola d’Adults, B2 de Català i òndia, quina sorpresa! Els companys som una barreja multi racial-socio-cultural enriquidora al màxim. Anna, la professora, no sols ens ensenya, és incansable encoratjant-nos, i té un espurneig a la mirada quan ens recomana llibres per llegir.
Pel que fa al punt 3: Col·laboro amb ONGs posant el meu gra d’arena com a voluntària.

Aquesta balança cos-ment-valors, sovint està destarotada, ja que qualsevol capsigrany és capaç d’engrescar-me amb idees peregrines: recórrer Sevilla en segway, participar en una marató de marxa nòrdica a Finlàndia, fer parapent, escalar el Ben Nevis a Escòcia…..





Vet aquí que ara estic vivint entre el seny i la rauxa. 


Però tot i això, el que tan sols desitjo és seguir creixent com a persona, tenint com a pauta la frase de Terenci: Homo sum, nihil humanum a me alienum puto. És a dir: Sóc home/dona, i res humà em pot ser aliè.



15 comentaris:

  1. Na Montse, quina dona! Just avui hem coincidit a una ruta cicloturista per Ses Salines i el mes de maig també vàrem coincidir a la volta a Formentera. Sempre porta un somriure a la boca i la seva vitalitat és contagiant. Jo, de gran, vull ser com ella :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. i mira tu per on, que sóc jo que em sento viva per estar embolcadalla de ciclistes entusiastes.

      Elimina
  2. Conec la Montse de compartir rutes amb bici així com interessants converses i jo " de gran " vull ser com ella; la seva manera de viure la vida contagia alegria i quasi que fan ganes d'arribar a la jubilació per gaudir de tot plegat com fa ella. Marta Roldán

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Marta,no tinc cap dubte que el teu ventall d'activitats a la jubilació serà a ben segur molt més interessant.
      No tinguis pressa, i mentre que puguem coincidir tot pedalejant.

      Elimina
  3. Montse,

    M´ha agradat molt la teva presentació al blog de Cepa Pitiüses i també compartir amb tu i els altres companys (barreja multi racial-socio-cultural) aquest curs de català B2.

    En el temps, ens coneixerem millor. Però, deixem dir-te, que compartesc amb tu aquesta idea de la vida: equilibri cos, ment i valors.


    Pep Serra Guasch

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Pep, m'alegra el teu comentari.
      Per descomptat ja estic desitjant que et toqui a tu sortir al blog, tens molts coneixements a aportar i un equilibri existencial que dubto trontolli mai.

      Elimina
  4. com mola tenir una tieta com aquesta! Maria

    ResponElimina
    Respostes
    1. i jo tenir una neboda com tu: maca, intel·ligent, culta, discreta i sempre, sempre disposada a donar un cop de mà quan se't demana.

      Elimina
  5. En el fons és tot mentida. Na Montse és realment una espia de la CIA molt ben camuflada de jubilada alegre i vitalista, i que no dubtarà mai en apuntar-se a qualsevol sarau, per tal d'enviar cada dia puntualment a les 21:30h els seus informes detallats de totes les nostres conductes sospitoses.
    Ho sé de bona mà, jo sóc una de les suposades arrels que l'uneixen a aquesta terra, tot fals clar.
    Eva

    ResponElimina
    Respostes
    1. Valga'm Déu! m'acabes de deixar garratibada, com és possible que m'hagis descobert?
      Bé, fem un tracte, tu no diguis res de la CIA i jo no explicaré que darrere el teu tarannà dolç i pacífic s'amaga una assassina en sèrie de dípters nematòcers.
      Tracte fet?

      Elimina
  6. Jo conec a la Montse des de que vaig néixer, i sempre m'ha agradat poder compartir i gaudir la seva vitalitat, la seva rialla, la seva fortalesa i la seva generositat. Des de Montgat: Gràcies per ser-hi sempre, "tieta"!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ondina, d'aquesta munto el "club de fans de les nebodes" sou un gresol que de demanar-ho per encàrrec no hagués estat millor.

      Elimina
  7. Hola!!!! soc la Lola hi torno a provar si s'he deixar un comentari.
    Montserrat,el bloc l'has fet molt maco,La mestra que tens ho sap fer molt bé,l'aniré seguin sempre que pogui.

    ResponElimina
  8. Perfecte Lola, contenta que t'agradi. També a mi em sembla una iniciativa estupenda, tant de bo la gent s'animi a participar.

    ResponElimina
  9. Un tal Lluis feia dies que m'insistia que anes al BLOG de la Montse
    Be! per fi avui he tingut un foradet hi ho he fet
    M'ho he mirat dues vegades,hi no perque no ho axi entes sino perque ,m'ha encantat!!! M'ha fet riura m'ha emocionat, hi fins hi tot refleccionar
    Jo no la conec desde que vaig neixa,pro si desde els 18 anys,hi ja era axi, el "motor" de totes les mogudes, gresques i aventures inimaginables
    No camvïis mai GUAPA!!!
    Boni

    ResponElimina