dilluns, 19 de desembre de 2016

Luis Gutiérrez





LUIS GUTIÉRREZ 

Alumne d'ESPA des del curs 2015-16.

Una breu historia sobre la meva vida

Vaig néixer a València l'any 1978, però jo sempre dic que sóc un eivissenc adoptat, ja que vaig arribar a Eivissa quant tenia 4 anys i d'això ja fa 34 anys.
Visc a Sant Antoni de Portmany des de fa 12 anys, però també he viscut a Eivissa, Santa Eulàlia i Sant Josep.

Referent a la meva vida familiar, estic casat des del 2008 amb una noia que es diu Laura i tinc dues filles, la Laura i la Lucía, de 10 i 7 anys d'edat, que són la meva debilitat. Una altra part molt important de la meva família són els meus gossos, dos grans danesos, anomenats Scuby i Nala.

La meva infància a Eivissa no va ser fàcil, encara que jo sempre dic que s’aprèn de tot i sobretot del dolent i jo he après un munt…
Passarem una mica més endavant en el temps. Quan tenia 14 anys vaig començar a treballar després de l'escola a les tardes en un restaurant a Santa Eulàlia, per dur diners a casa. Quan tenia 16 anys vaig deixar l'escola i em vaig incorporar a la vida laboral per complet i des de llavors he fet un poc de tot. He treballat de mosso de magatzem, rentaplats, netejant fosses sèptiques, arreglant rentadores, encarregat de supermercat, comercial, venedor de material de fontaneria i, per últim, de funerari.

Ja fa deu anys que treballo en una funerària (Pompas Fúnebres). Quan vaig començar no havia vist un difunt mai i no sabia si m'afectaria en algun sentit, ja que per a mi era una cosa a la qual no m'havia enfrontat mai. 
El primer difunt que vaig preparar per a la seua vetlla era un home d'uns 80 anys, amb unes marques a les galtes i als orificis del nas per haver estat intubat durant diversos dies a l'hospital. Es podria dir que per a mi era un repte, ja que el que havia après una setmana abans amb Jean Monceau, una eminència en tanatoestètica i tanatopràxia, (metge en tanatologia que va embalsamar Lady Di) hauria de posar-ho en pràctica jo sol. Vaig començar a endreçar el difunt, hidratant-li la cara i les mans, després el vaig col·locar al seu fèretre. La família havia portat un vestit blau marí amb camisa blanca i corbata negra. El vaig vestir i vaig posar les mànigues de la camisa amb cura perquè sobresortissin una mica del puny de la jaqueta. Llavors vaig posar en pràctica allò après amb la cara i les mans. Després de pentinar i raspallar el vestit li vaig col·locar un rosari a les mans. "Ja esta llest!" -vaig pensar. Vaig procurar estar a prop quan van obrir la sala de vetlla, per així veure si deien alguna cosa de la meva feina. La família va entrar i va començar a plorar, no sabia què pensar: "ho hauré fet malament?" Llavors vaig entendre que els seus laments eren per la seva pèrdua en escoltar una senyora dir: "Que guapo que està!" 
Sempre havia escoltat això que aquest treball és molt poc agraït i encara que és cert des del punt de vista d'algunes famílies, personalment per a mi va ser una satisfacció saber que aquesta família que no coneixia de res, podria veure el seu pare, germà, avi o nebot de la millor manera possible.


Per a mi és una feina peculiar, no molt ben vista per tots, però naturalment tots morirem algun dia i mentre no em toqui, espero ser-hi en l'anonimat per poder ajudar.

Em considero una persona molt treballadora i seriosa quan es requereix, encara que m´agrada molt estar de broma amb els meus amics. Les meves aficions són l´esquí, tot i que fa ja dos anys des de l’última vegada que vaig anar amb els meus amics a Andorra, anar amb bicicleta amb la meva colla i patinar amb les meves filles quan puc.


Referent a la manca d’estudis, retrocedirem "una mica" en el temps. Quan era petit a l'escola no m'anava gens bé. Els meus problemes a casa es van ajuntar amb la falta d’atenció. Era un nen molt tímid, amb moltes inseguretats, inclús tartamut a l’hora de parlar amb algú. Això sí, molt maco! (ha,ha,ha!) Resumint, no tenia el que es diu un entorn adequat d’aprenentatge. Sempre he tingut una espina clavada amb aquest tema i no trobava el moment de reprendre una altra vegada amb un millor escenari, fins ara. L'any passat, després de parlar-ho amb la família, em vaig apuntar a l'escola d'adults fent un gran esforç juntament amb la meva família, ja que surto de casa a les 8:30 h. del matí i no torno fins a les deu de la nit. Els migdies els faig servir per fer els deures i per menjar, els caps de setmana a les tardes per fer els treballs que requereixen més temps, els dies que la feina m'ho permet. Però, tot i així, estic molt content per tenir l'oportunitat d'estudiar i ho recomanaria a tot el que no va tenir oportunitat de fer-ho en el seu dia.

Em considero una persona molt positiva davat la vida. El meu lema preferit és:  “Cadascú recull el que sembra”.

Per saber-ne més

Presentació per a la classe de ciències naturals de 2n d'ESPA en la qual ens explica les característiques d'uns dels paratges naturals més polits d'Eivissa.

2 comentaris:

  1. Ets molt gran, Luis! Va ser un plaer tenir-te d'alumne el curs passat, vàrem riure molt tots! Me va encantar aprendre coses de la teva feina, la trob realment interessant (serà per la meva vessant científica jejeje). Una abrassada i molts d'ànims pel que queda!

    Vanesa Vergara.

    ResponElimina