dilluns, 12 de desembre de 2016

Mercedes Álvarez





MERCEDES ÁLVAREZ 

Alumna de 2n d'ESPA
Curs 2016-17


Hola, companys i companyes!
Em dic Mercè i aquest any he començat a anar a l'escola d'adults. Quan era petita anava a l'escola del meu poble a Cuevas del Campo (Granada). Era molt tímida i crec que per això vaig abandonar els estudis, ja que no m'atrevia a preguntar quan no entenia alguna cosa. Encara avui recordo la cara d'una professora fent-me una pregunta i jo tremolant perquè no sabia la resposta. Després em vaig dedicar a ajudar els meus pares a treballar al camp, cosa que m'agradava ja que m'encanta la natura. Quan em vaig fer gran vaig decidir descobrir una nova trajectòria laboral i em vaig traslladar a Girona, després va seguir França, Suïssa i finalment em vaig establir a Eivissa. Aquí a Eivissa vaig trobar feina de seguida ja que sóc una persona molt polivalent. Després vaig formar la meva família i, al costat del meu marit, em vaig dedicar a cuidar els meus fills i a treballar.


Ara que els meus fills ja són independents, he decidit tornar a estudiar ja que és molt important aprendre i enriquir el vocabulari. M'agrada molt escoltar a la gent quan parla i entre les meues aficions està fer treballs manuals, tinc molta habilitat per l'artesania. Des de fa uns hiverns participo en un grup d'artesanes eivissenques i confeccionem a mà les parts dels vestits de pagesa, com per exemple: capells, mantons, faldellins i espardenyes.



També m'agrada molt cuinar i fer pastissos, sobretot menjars típics del meu poble.




Des de fa 25 anys treballo de temporada a l’hostaleria. Actualment exerceixo el lloc de cap de bar i menjador. M'agrada la meva feina ja que tinc facilitat per treballar en equip.

M'han agradat molt els tallers que s'han fet a l'escola a les Jornades Culturals i he participat en tots els que he pogut. Les excursions que hem fet m'han semblat molt interessants. Espero aprovar aquest curs i continuar els estudis d'ESPA.




Per saber-ne més

VERSOS Y POEMAS

1.

Hay un lugar feliz,
feliz para todo el mundo,
mundo que todos encuentran,
encuentran otro camino,
que no sabemos donde.


2.

Este desierto no tiene fin
si bien te fijas verás:
camellos, serpientes, lagartijas,
cada uno para un lugar.
Algunas plantas encontrarás
que extrañas te parecerán:
cactus, palmeras y más.
El sol quema la cara
y la arena ciega los ojos, 
a cada paso bebo agua
para continuar mi camino.

3.

Todo pasa y todo queda,
dentro de tu serenidad,

pasa sin hacer ruido,
y a veces con agilidad.
Tú guardas mis bellos sueños
y también mi realidad,
muchos momentos vividos,
y algunos por despertar.
Eres mi refugio más sincero,
donde yo me puedo expresar,
mis sentimientos internos
a ti te los puedo mostrar.

4.

Sin tu voz,
sin tu paz,
sin tu luz.
Por ti fui,
por ti vi,
por ti sentí.
El sol no ve.
La luz no es.


5.

Podrá faltarme el camino,
el río,
el mar.
Sé que me faltarán.

El camino, que no es de verdad.
El río, que no es del mar.
El viento, sé que me faltarán.

La vida, jamás.

Cuanto menos camino, más.
Cuanto más vida, más.

Ni más, no menos. Más.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada