diumenge, 26 de març de 2017

Esperanza Pinilla


ESPERANZA PINILLA

Alumna del CEPA Pitiüses des del curs 2015-16.
Català A2, B1


LA CASUALITAT TRIADA O LA BONA SORT

Sempre m'he considerat afortunada, de fet, molt afortunada, com una gota d'aigua que sempre flueix, donant i rebent vida, guiada per les forces de la naturalesa.


Naixement i primera joventut

Vaig néixer fa 38 anys a Madrid, la petita i inesperada de 3 germans, en una família humil i treballadora d'origen toledà. Vaig ser una nena inquieta, una miqueta pedant i contestatària, gran lectora i gran qüestionadora de tot el que no coneixia, no comprenia o no hi estava d'acord. També a primerenca edat vaig començar a estudiar solfeig i flauta travessera. Des de llavors la música sempre m'ha acompanyat de múltiples maneres, començant a l'escola de música, la banda municipal i el cor, més tard tocant a bandes de rock i bossa nova, col·leccionista de vinils i anant a concerts i festivals de diferents estils amb tota la freqüència possible.


Des de ben petita, també he estat una gran amant de la naturalesa, dels animals i les plantes que hi viuen. Passava els estius al poble, caminant per la muntanya amb els meus amics, anant amb bicicleta o al corral de la veïna visitant els seus conills, gallines, coloms, gossos i gats.
El meu caràcter idealista i inconformista em va portar a independitzar-me molt jove, la qual cosa ha marcat el meu caràcter i crec que m'ha fet sentir valenta i capaç, encara que de vegades també sola i vulnerable.

Durant els meus estudis d'agricultura a la universitat vaig començar a participar a les associacions juvenils de la meva ciutat i vaig tenir un breu contacte amb la vida política municipal. Allí vaig veure persones sense cultura ni ètica que pretenien aparentar el que no eren per accedir a posicions de poder i abusar-ne per afavorir aliats i desafavorir adversaris. També vaig veure persones amb gran experiència, criteri i cor treballar a segona fila, amb certa al·lèrgia al poder i al reconeixement públic i, de vegades, no suficientment valorats.


Dels vint-i-tants als trenta-i-tants i primeres mudances
Acabada la universitat, vaig decidir trencar amb aquell cercle i les possibilitats laborals que m'oferia i mudar-me a la regió de Múrcia, més exactament, a la comarca de Campo de Cartagena, partir de zero i començar a treballar en alguna cosa que m'acostés més al camp, a les plantes i als aliments i viure prop del mar. Vaig trobar feina ràpidament en una empresa de subministraments agrícoles i cultiu de flors, tomàquets i pebrots en hivernacle. D’allí em vaig mudar a Cartagena, ciutat que des de llavors he sentit com la meva llar. Allí he conreat les meves majors amistats, he recorregut i conegut els seus racons, tradicions i costums i l’he pregonat com a gran tresor desconegut sempre que he tingut ocasió. Vaig seguir enllaçant treballs, sempre canviant per millorar. La segona vegada que vaig canviar de feina va ser per l'oferiment de la meva veïna, que era professora de la universitat i casualment necessitava un enginyer tècnic per a un projecte de recerca.



Casualment, en acabar-se el projecte, la vida em va posar davant l'oportunitat de mudar-me temporalment a Barcelona, on vaig viure dos anys molt feliços, treballant en una empresa de jardineria (entre altres coses). La vida allí era ràpida i emocionant, amb milers d'ofertes culturals que aprofitava sempre que podia: música, cinema, teatre, visites a museus (sobretot el MNAC), exposicions temporals a galeries d'art, xerrades sobre art, gastronomia o arquitectura modernista, festes tradicionals… Vaig arribar a sentir que coneixia bastant bé la ciutat i també vaig tenir temps per a incursions a la naturalesa, visitant la zona del Garraf, Montserrat i els pobles del Maresme. No obstant això, també vaig deixar grans tresors naturals per descobrir, sobretot el Montseny. Tant de bo que hi pugui anar aviat amb temps per gaudir-ne.
Allí vaig tenir el meu primer contacte amb la llengua catalana, em va encantar arribar a entendre-la moderadament bé i gaudir de relacions bilingües en què cada interlocutor parlava en la seva llengua materna. Vaig descobrir el bonic que és això parlant amb la portera de l’edifici on vaig viure per primera vegada, la senyora Micaela, que era molt afectuosa i em deia que les coses alegres (i també les tristes) li naixia dir-les en català perquè era la llengua que li sortia del cor. També vaig començar a sortir a córrer de tant en tant.
Dos anys després em vaig mudar de nou a la regió de Múrcia. Al principi a la ciutat de Múrcia per ser més gran i amb més opcions d'oci, cultura i treball que Cartagena, però vaig descobrir que a l'estiu no s’hi pot viure i vaig decidir tornar a Cartagena, on la brisa del mar endolceix les nits d'estiu (encara que la humitat també fa una miqueta més desagradables les nits d'hivern). Casualment, just en arribar allí, vaig trobar feina en una empresa de Barcelona de distribució d'ingredients per a indústria alimentària i va començar un capítol nou i molt interessant de la meva vida laboral. Treballava com a comercial d'aquesta empresa a la zona sud de la península, de manera que vaig viatjar per mitja Espanya, incloent Tenerife, Gran Canària i Mallorca.

En aquesta època vaig començar a acudir al gimnàs, fer ioga i pilates, sortir amb bici de muntanya i també senderisme amb un club de muntanya, a més de córrer (esport en el qual no he estat gens constant i, per tant, en realitat amb prou feines he avançat). També vaig començar a dedicar més temps a cuinar menjar bo i sa, tafanejar i aprendre receptes d'altres llocs i, en general, cuidar la meva alimentació i la meva salut.

Vaig treballar gairebé 5 anys en aquesta empresa fins que vaig sentir que havia acabat una etapa i volia créixer laboralment. Casualment, algú em va cridar per oferir-me una ocupació més interessant i més ben pagada en una multinacional a Madrid i, després d'haver rebutjat altres ofertes i pensar-m'ho moltíssim, la vaig acceptar. No tenia ganes de marxar de nou de Cartagena, ja que em sentia de nou a casa, amb els meus amics, la meva muntanya i el meu mar, però alhora sentia que si no ho aprofitava estava deixant escapar una molt bona oportunitat i que el mar i la muntanya i els meus bons amics sempre estarien aquí esperant-me.


En arribar a Madrid em sentia forastera en lloc de madrilenya i per superar-ho vaig contactar per xarxes socials amb grups de persones unides per l'esport  (grups de corredors, senderisme, ciclisme i muntanya, dels quals conservo pocs, però molt bons amics). Per al que no trobava persones afins era per a la meva altra gran afició, la música, o al menys per anar als concerts dels grups que m'agradaven i que ningú al meu al voltant coneixia. I així, casualment, anant sola a un concert (al qual no sabia si anar o no, precisament perquè no tenia amb qui) vaig conèixer a A., qui avui és la meva parella i pare de la meva filla: un altre gran melòman insaciable, amant de la naturalesa i els animals.

Coneixent Ibiza i ja per sempre Eivissa
Als pocs mesos de conèixer-nos i iniciar la nostra relació A. va haver de mudar-se a Eivissa per feina i, casualment, al mateix temps l'empresa per a la qual treballava va fer un canvi en la seva estructura i em van acomiadar. Llavors A. em va suggerir que anés a Eivissa i em va ajudar a trobar feina ràpidament i així vam començar a viure junts. Després de dues relacions anteriors, enriquidores però inestables, amb ell he conegut la felicitat, la tranquil·litat i l'estabilitat emocional; l'agradable que és compartir aficions i gustos com la música, els animals i la naturalesa, i com és també d’agradable i valuosíssim desenvolupar altres aficions i gustos no compartits per la teva parella, però que respecta, anima i facilita.
En el meu cas són el ioga, les noves tendències en alimentació saludable i la curiositat culinària en general. Fins i tot de tant en tant es beu els meus beuratges (batuts verds o sucs de taronja amb gingebre) quan insisteixo perquè està refredat o per compensar les seves ingestes de pizza, biquinis i patates fregides.

Vull afegir una mica més sobre el ioga, ja que de les activitats que realitzo és amb diferència la més profunda, beneficiosa i enriquidora. Practico ioga a casa de manera autodidacta i m'ajudo seguint els ensenyaments de dues dones que de manera gratuïta comparteixen fotos, vídeos, textos explicatius, experiències personals i reflexions (si algú té curiositat, són @blanca_bz i @cyogalab a Instagram). La pràctica del ioga millora el meu equilibri, força, flexibilitat, concentració, constància i compromís. Moltes persones creuen que puc practicar ioga perquè sóc molt flexible, constant i tranquil·la i que ells no poden si no tenen aquests atributs. No saben com estan d’equivocats. És precisament la pràctica continuada del ioga el que m'ha portat aquests beneficis. Així que no hi ha excusa, voler és poder, i el ioga és apte per a tothom, cadascú des del seu punt de partida i fent el seu propi camí personal. En concret, a Eivissa, hi ha una comunitat de practicants de ioga molt nombrosa, per la qual cosa és fàcil acostar-se a aquesta disciplina amb l'ajuda d'un professor o guia. Hi ha classes de ioga de diferents tipus i preus per tota l'illa.  

També aprofito per destacar la tasca de SOS Ioga Eivissa, un grup de persones que organitzen classes de ioga (i eventualment altres disciplines) els dissabtes al matí a la platja per recaptar diners per als refugiats que viuen dramàtiques mancances d'aliments, medicines i roba. Els assistents poden donar voluntàriament uns euros, deixant-los en una guardiola que es col·loca a la tarima on es fan les classes. Cada persona dóna la quantitat que considera i ningú ho controla ni influencia perquè els assistents donin més o menys diners, i els professors que guien la classe són professionals que donen el seu temps i coneixement de forma gratuïta. Podeu trobar més informació buscant SOS YOGA IBIZA a Facebook.

Tornant a la meva història. Després d'una feliç convivència amb la meva parella, vam decidir ser pares i l'embaràs no es va fer esperar. Jo tenia una feina físicament exigent (més de l'esperat a l'inici) i A. estava preocupat per això però, casualment, just als 3 mesos d'embaràs, del qual encara no havia informat a la feina, i després d'una època de discrepàncies, vaig rebre la carta d'acomiadament improcedent i vaig decidir que quedar-me per primera vegada a l’atur era un regal per gaudir d'un embaràs tranquil i saludable. A més, la meva nova condició d’aturada em deixava més temps lliure i vaig decidir començar a estudiar català. M'encanten els idiomes i sé que la millor manera d’empatitzar i arrelar més profundament en un lloc és parlar i entendre el seu idioma, així que em vaig informar al CEPA Pitiuses i vaig començar un curs d’A2, que vaig aprovar  al juny, i a l'octubre vaig començar el curs de B1. Aquí vaig coincidir amb persones que han enriquit la meva vida dins i fora de la classe. És el cas d’en Roberto i na Irene, companys de classe d’A2 i B1, respectivament, i n’Esperança i n’Anna, professores de tots dos cursos. Després del naixement de la meva filla la meva professora i companys m'han animat generosament a seguir anant a classe amb la meva petita, que també ha posat de la seva part estant callada i tranquil·la durant la classe.
Casualment, un dia abans de néixer la nostra filla, la propietària del pis on vivíem ens va trucar per dir-nos que havíem d’anar-nos-en perquè el necessitava per a un familiar. Com que els lloguers estan tan cars vam decidir comprar i de seguida vam trobar al nostre barri un pis que ens va agradar. Per la nostra situació laboral (la meva parella és autònom i jo a l’atur i de baixa per maternitat), el banc va demanar moltíssims documents i garanties i va trigar més de dos mesos a donar-nos el préstec. Casualment, una setmana abans de confirmar-nos-el, el pis que ens agradava va ser venut a una altra família. Aviat vam trobar una altra casa que ens va agradar però, una altra vegada per casualitat, quan vam contactar amb el propietari per formalitzar la compra, aquest ens va dir que finalment no la vendria perquè les cases estan tan cares que encara amb el benefici que obtendria no podria comprar-ne una altra millor, ni tan sols igual.
Així, després de tres mesos buscant casa a l’illa hem decidit tornar a la península, amb la diferència que ara la meva parella també està tan enganxat al Mediterrani com jo i no vol tornar a Madrid, així que feliçment hem decidit mudar-nos a Cartagena. A Eivissa deixem bons amics, d'altres possibles bones amistats a les quals ha faltat temps per fer créixer una mica més, preciosos records, el lloc de naixement de la nostra filla, el meu aprenentatge de la llengua catalana i la certesa que hem creat un vincle amb aquesta terra que difícilment es trencarà.
Així és com la casualitat m'ha anat acompanyant al llarg de la vida. Ho anomeno “casualitat triada” perquè en cada imprevist, mudança, tràngol sentimental o acabament d’una feina pel motiu que sigui, la casualitat m'ha ofert alternatives per millorar la meva vida. Per aconseguir-ho he hagut d'escoltar la meva veu interior (en el meu cas, crec que em parla des de la boca de l'estómac) i prendre una decisió o fer una elecció. I ho anomeno “bona sort” perquè mirant cap a enrere, en general, sempre m'ha anat bé a la vida o, com diu una amiga meva, sempre he tingut molta sort. Les poques vegades en què he sentit que no era feliç i que no veia com millorar-la, sempre han estat moments en què no he escoltat aquesta intuïció o veu interior o, pitjor encara, l'he sentit i  l’he ignorat. I totes les experiències, tant les grates com les infelices, m'han ensenyat alguna cosa i m'han ajudat a créixer per ser la dona que avui sóc, sempre en constant aprenentatge del món i de mi mateixa.
Per això, marxo d'Eivissa amb la certesa que m’anirà bé i que d'alguna manera tindré lloc en aquesta illa quan arribi el moment, igual que tinc un espai en aquells llocs i persones que guardo en el meu cor.


Per saber-ne més
Sempre vaig sentir-me com la noia d'aquest quadre, o com diu la dita: "como el árbol de mi huerto, con los pies en la tierra y la cabeza en el cielo".

Al final crec que el secret per a una vida pròspera és just això: "tot el que necessites és amor": per tu mateixa, pel que fas, pel futur...



2 comentaris:

  1. Molta sort en aquesta nova etapa, Esperanza! Que segueixis triant i aprofitant tant bé les casualitats que et dona la vida!

    ResponElimina
  2. Espe, quin gran resum! Tinc la gran sort de tenir-te com amiga des de fa molts anys i només volia dir-te que et mereixes tota la sort i casualitats que t'ha ofert la vida. Et desitjo moltes bones sorpreses més. Molts petons! Silvia

    ResponElimina